Que és Foursquare?

Foursquare és una xarxa social que permet compartir la nostra localització i la nostra opinió del lloc on estem,  saber on són els nostres contactes i llegir els seus comentaris.
Actualment, Foursquare té més de 2′5 milions d’usuaris a tot el món i creix a un ritme 15.000 usuaris nous per dia.

Com funciona?

Per utilitzar Foursquare necessitem un smartphone amb GPS (existeixen sistemes alternatius per a dispositius sense GPS), registrar-nos (és gratuït) i importar els nostres contactes del Facebook, Twitter o Gmail, entre d’altres.
Quan arribem a un lloc i volem compartir-lo (un restaurant, per exemple) realitzem un check-in (registre d’entrada) i, si el desitgem, una recomanació (tip) o comentari (shout). Aquesta informació està disponible en temps real per a tots els nostres contactes.
Cada vegada que realitzem una check-in en un determinat lloc aquest es comptabilitza i podem aconseguir medalles (badges) i fins i tot, si som els visitants mes assidus del lloc, ser nomenats alcalde (major).

Per a què serveix?

• Obtenir Feedback de mercat: informació quantitativa (núm. de check-ins, freqüència…) i qualitativa (comentaris i recomanacions).
• Visibilitat, notorietat i viralidad: els check-in es comparteixen amb les xarxes de contactes actuant com a recomanacions que s’estenen viralment.
• Fidelització: és possible premiar al Major d’un establiment (la persona que més check-in ha realitzat) amb una promoció especial.
• Atreure clients: és possible realitzar una promoció específica a les persones que realitzin un chek-in per primera vegada o, per exemple, a els deu primers check-in de cada dia.
• Atreure prescriptores: podem premiar amb un descompte o servei especial els check-in dels clients amb més seguidors.
• Organitzar esdeveniments: gynkamas (aquell que aconsegueixi vistar les nostres dues botigues en el menor temps…), concentracions (tots els que facin check-in el dia tal a las….), rutes (aquells que facin check-in a totes les cafeteries de la nostra cadena,…),…

La geolocalització com eina de màrqueting es troba fins i tot en una fase incipient però la seva simplicitat i potència, l’arribada de smartphones de baix cost i el fet de relacionar els mons real i virtual creant experiències i vincles emocionals amb les marques li auguren un futur molt prometedor.

Llegíem ahir a Zona Empresas que menys del 30% de l’empreses espanyoles tenen bloc corporatiu. I és més, ens atrevim a afirmar que entre les PIME aquest percentatge és molt menor.

Perquè tan poques empreses utilitzen una de les eines de comunicació més valorades pels usuaris?

Creiem que hi ha, bàsicament, quatre motius:

NO SERVEIXEN PER A RES

• Empresari: Un bloc corporatiu? Per a què? De què serveix?
• Consultor: Un bloc serveix per donar-te a conèixer, transmetre la teva cultura empresarial, crear marca, millorar el teu posicionament en cercadors, crear opinió, presentar productes, formar els teus consumidors i saber el que pensen…
  Un bloc és una eina de comunicació bidireccional adaptable a les teves necessitats i objectivos de màrqueting.
  Necessites més arguments? Sergio Monge té 30 raons més per començar un bloc corporatiu.

NO ÉS PER A LA MEVA EMPRESA

• Empresari: Això dels blocs és per a empreses tecnològiques o molt grans.
• Consultor: El reduït cost i l’elevada repercussió potencial d’un bloc corporatiu el converteixen en una intel·ligent aposta estratègica per a la PIME.
  Cert és que no tindrem centenars de milers de visites com els blocs de multinacionals o gurus del màrqueting, però ens centrarem en el nostre client potencial, li aportarem valor i obtindrem un bon retorn de la inversió potenciant la imatge de marca de la nostra empresa.

NO TINC RES A DIR

• Empresari: I de que parlo? Que dic?
• Consultor: Escollir una línia editorial correcta és fonamental per a l’èxit del bloc corporatiu. Hem de centrar-nos en el nostre client: què ens pregunta més sovint? quins temes li interessen? quin llenguatge utilitza? quins detalls del nostre producte o procés de producció desconeix? quina informació li serà útil? de què sabem molt? …
  La resposta a aquestes preguntes ens indicarà clarament de què i com hem d’escriure.
  Més idees a Read Write Web.

NO PUC FER-HO

• Empresari: Bé, però no tinc diners, personal qualificat ni temps.
• Consultor: Realitzar un bloc corporatiu no és necessàriament car. Existeixen plataformes gratuïtes per a la seva publicació ( Wordpress o Blogger entre d’altres) que són fàcils d’utilitzar.
  Respecte al personal qualificat… existeix algú més qualificat que el teu equip per parlar del teu sector, la teva empresa i els teus productes? Tu mateix o els teus treballadors podeu redactar els continguts.
  Pel que fa al temps: organitza’t, planifica, delega… escriure tres posts a la setmana no t’hauria d’ocupar més d’unes hores.

Recorda que per obtenir resultats cal invertir (que no gastar) i les inversions cal planificar-les: no comencis un bloc corporatiu si no disposes d’un pla de comunicació que et marqui uns objectius i una estratègia a seguir.

Si el pla de comunicació de la teva empresa contempla el llançament d’un bloc corporatiu, endavant, comença ja! (o valora la idea de contractar el disseny, la producció de continguts i el seguiment del bloc a una agència de comunicació)

La comunicació interna és aquella que es dóna en el si d’una organització: entre els treballadors i la direcció, entre diferents departaments o delegacions,…

Massa sovint detectem que aquest és un apartat oblidat o menystingut a les petites i mitjanes empreses que no li destinen recursos ni atenció. En aquests casos la comunicació sol ser unidireccional (des de la direcció cap als treballadors), impulsiva (sense planificació prèvia) i reactiva (per a tapar forats).

Això fa que els treballadors esdevinguin mers espectadors a l’expectativa d’esporàdics i informals comunicats de la direcció: desmotivats, desorientats, desaprofitats i, en el pitjor dels casos, creient coses que no són certes.

La comunicació interna és bàsica per a motivar als equips de treball, fidelitzar als (bons) treballadors, detectar i rendibilitzar el talent, crear sinergies, implantar polítiques de millora continuada, gestionar reformes organitzatives o afrontar situacions de crisi.

Cal que els membres de l’organització coneguin i comparteixin la missió, la visió, la filosofia, els valors i l’estratègia de l’empresa. Que se sentin lliures d’opinar i que disposin de canals per a fer-ho de manera ordenada i eficient.

Tot i això, és evident que no tothom ho ha de saber tot i és per això que cal una planificació prèvia per a saber què s’ha de dir, a qui, com i quan. I també per a decidir quines eines comunicatives cal utilitzar: intranets, manuals corporatius, manuals de benvinguda, convencions anuals, dinàmiques de grup, taulells d’anuncis, wikis,…

Disposa la vostra empresa d’una política de comunicació interna?

El Buzz Màrqueting és la versió 2.0 del conegut ‘Boca Orella’. Una disciplina basada en el màrqueting de 3a generació en que l’empresa té un paper gairebé secundari: genera un missatge (el Buzz o brunzit) que els propis consumidors comparteixen, complementen i amplifiquen a través de la web 2.0.

El Buzz Màrqueting serveix per a donar a conèixer i posicionar productes i empreses.

L’efectivitat del Buzz Màrqueting es basa en la confiança i la credibilitat: el missatge arriba als consumidors a través d’amics, familiars o prescriptors de confiança que difonen el missatge per que el consideren interessant o bé són fans de la marca (els anomenats Evangelistes). Com afirma una enquesta de Scharpe Partners, un 76% dels consumidors es basa en els consells d’un amic per a decidir les seves compres.

Les xarxes socials, els blocs, els fòrums i els e-mails actuen com a canal de comunicació i tenen un important efecte amplificador d’aquest fenomen tant antic com el propi comerç.

Per a iniciar una campanya de Buzz Màrqueting, l’empresa ha de generar un missatge simple i que aporti valor: l’anomenat Buzz o brunzit.
Aquest missatge es dona a conèixer a les persones indicades a través dels canals adequats per tal que es comenci a generar Soroll (posts en blocs, comentaris en fòrums, tweets,…)

Com en qualsevol estratègia de màrqueting, l’èxit de la campanya passa per segmentar correctament al client objectiu: saber qui és, com i on es comunica i quin llenguatge utilitza. Aquesta informació permetrà generar un missatge simple, atractiu, creïble i que aporti valor. Aquest missatge es donarà a conèixer a través dels canals més idonis (bloc corporatiu, xarxes socials, newsletter, nota de premsa,…). Si el missatge, el públic objectiu i els canals son els adequats, els continguts passaran ràpidament de boca en boca i l’empresa obtindrà notorietat i informació de mercat.

Podeu llegir més sobre el Buzz Màrqueting a:

Esto es márketing (bloc)
Wikipedia
puromarketing.com (bloc)

Coses que s’han dit i fet aquesta setmana…

- La Generalitat de Catalunya presenta un pla per fer que la pime lideri el procés de recuperació i assumeixi el rol que li pertoca d’acord amb el seu pes en l’economia. Bloc Gencat i més informació clicant aquí.

- 5 hàbits per a ser una persona més productiva (El Canasto)

- Interessant reflexió sobre el lloc web corporatiu (Puro Marketing)

- Els 8 tipus de consumidors, segons Kantar Worldpanel (Marketing News)

- El nou paradigma de les marques polièdriques (Las Blog en Punto)

- El 27% dels consumidors es guien per les xarxes socials a l’hora de comprar (Emilio Márquez)

- Més d’un terç d’usuaris de Facebook a Espanya són llicenciats o postgraus (Roberto Cerrada)

- Nielsen avala les estratègies cross-media (Marketing News)

- Fer testament a la xarxa social (wwwhat’s new)

- La cuina segons Electrolux Design Lab, idees per a repensar el futur (Yanko Design)

- Noves idees per a vendre Volvos (Markarina.com)

- Una bona campanya contra alcohol + cotxe (metablog v6)

La comunicació transversal és la utilització de les sinergies entre diferents mitjans de comunicació per a fer  campanyes publicitàries de gran repercussió sobre el consumidor

Així ho expliquen una selecció d’experts del món de l’empresa i les agències de mitjans en aquest vídeo: un anàlisi de la relació actual entre anunciants, empreses i canals de difusió, tenint en compte els canvis que s’estan produint a l’actitud del consumidor.

Enric Crous (Damm), Hugo Fabre (Nissan), Josep Maria Frigola (Media Planning), Jordi Garcia (Gas Natural), Charo González (Telefónica), Santi Mier (Danone), Javier Muñoz (Focus Media), Joan Renart (Vichy Catalán) i Gabriel Sáenz de Buruaga (Havas Digital) expliquen el perquè d’aquesta evolució cap a la comunicació transversal i el paper de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a través de les seus tres canals de comunicació (Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i CCRTV Interactiva), i donen algunes pistes sobre el futur que el sector haurà de fer front a curt termini.

Un exemple de comunicació transversal: diumenge 18 de juliol, TV3 emetrà per la televisió l’últim capítol de la série “La Riera” i farà un programa especial a continuació per Catalunya Ràdio.

La Matriu del Boston Consulting Group (o Matriu BCG) és una eina gràfica d’anàlisi intern per a avaluar en quines línies de negoci és interessant invertir, en quines desinvertir i quines abandonar.

Aquesta matriu va ser desenvolupada pel Boston Consulting Group durant la dècada dels 70 i continua vigent per la seva simplicitat i potència.

La Matriu BCG estableix una relació entre la quota de mercat relativa i la taxa de creixement del mercat determinant 4 quadrants que defineixen 4 tipus de producte o d’unitat estratègica de negoci (UEN).

• Productes incògnita o promesa: poca quota de mercat però gran creixement.
• Productes estrella: gran quota de mercat i de creixement.
• Productes generadors de caixa o Vaca: taxa de creixement baixa i una gran quota de mercat.
• Productes desastre o Gos: Poc creixement i poca quota de mercat.

Un cop col·locat cada producte o UEN en el quadrant que li correspon es porta a terme l’anàlisi:

• Productes incògnita o promesa: Suposen una aposta estratègica amb cert risc ja que es tracta de productes innovadors, que poden evolucionar en productes de gran demanda i creixement (productes estrella) o productes amb poca demanada i cap creixement (productes gos). El coneixement del mercat, la intuïció i la capacitat d’R+D+I seran claus per a triar en quins productes promesa cal invertir.
• Productes estrella: Representen les oportunitats clares de negoci i es recomana invertir-hi per ser moderadament segurs i altament rendibles.
• Productes generadors de caixa o Vaca: S’associen amb els mercats madurs i solen representar la base de facturació: rendibilitat mitja i baix risc. Cal estar atent als canvis del mercat ja que els productes Vaca tendeixen a perdre competitivitat i a ser desplaçats del mercat passant a ser productes desastre. Es recomana invertir part dels beneficis generats per a crear productes promesa i estrella.
• Productes desastre o Gos: Es recomana desinvertir i abandonar la unitat de negoci tant aviat com sigui possible.

- Interessant infografia explicant la utilitat de les xarxes socials. (Puromarketing)

- Ambush marketing o màrqueting d’emboscada. (Mus de Gofio)

- Facebook en xifres (Pasión por el márketing)

- Els bancs i el màrqueting 2.0 (Blogs de Expansión)

- Seguim insistint: 10 consells per a enviar un e-mail (El Canasto)

- Un gran banner d’IKEA (ideacreativa.org)

- Foursquare, la propera xarxa social? (Activos intangibles)

- No està de més repassar… 8 errors habituals en màrqueting (Blog de Marketing)

L’RSS (de l’anglès Really Simple Syndication o Rich Site Summary) és una tecnologia que ens permet accedir a continguts de múltiples blogs a través d’una aplicació anomenada agregador.

És a dir: ens permet consultar múltiples blogs i webs des d’una sola aplicació (no cal que visitem tots els blogs un a un), d’una manera àgil (només veiem els titulars i resums dels continguts), actualitzada (l’aplicació s’actualitza automàticament i ordena les informacions per data) i ordenada (podem ordenar les fonts  per temàtiques).

Per a fer us de la tecnologia RSS necessitem un agregador que és l’aplicació que lleigirà, classificarà i mostrarà els continguts de les fonts que volguem.

D’agregadors gratuïts n’hi ha molts i de tres tipus principals:
- Incrustats a navegadors (Mozilla Firefox incorpora un lector RSS,…)
- Programes específics (FeedReader,…)
- Pàgines web dedicades (Google Reader,..)

Un cop configurat l’agregador només li haurem de dir quins blogs volem seguir (subscripcions).

Com a professionals o empreses, la tecnologia RSS ens facilita l’accés a la informació d’una manera àgil i eficient (a Estudi-ou seguim múltiples blogs de comunicació, tecnologia, disseny i programació amb Google Reader) i també permet posar a disposició de molts navegants la informació generada (us convidem a subscriure-us a l’RSS d’EoBloc!)

Podeu trobar més informació sobre RSS a la Vikipèdia.