Parlàvem fa uns dies de la importància i els beneficis de la comunicació interna a les petites i mitjanes empreses i de la necessitat de planificar-la.

Avui llistem algunes tècniques i eines a tenir en compte a l’hora de plantejar una estratègia de comunicació interna efectiva i eficient.

• Manual d’acolliment o benvinguda: es tracta d’un document clau per a la informació, integració i motivació del nou treballador. Cal que informi sobre la història, missió i visió de l’empresa, la seva situació actual i els seus reptes de futur, l’organigrama i els noms propis de la directiva, els drets i deures del treballador, els mecanismes de comunicació de que disposa,…

• Comunicats: són les comunicacions escrites que es fan des de la direcció als treballadors. Cal que siguin clares i concises, que indiquin l’autor i la manera de contactar-hi, que segueixin una mateixa estructura de disseny i que es pengin a un taulell de notícies visible i accessible a tots els treballadors. És un sistema rudimentari però pràctic i molt eficient, val la pena no menystenir-lo.

• Butlletins informatius: publicacions periòdiques amb informació sobre les darreres novetats de l’empresa. Es pot aprofitar per a informar de temes de salut laboral, responsabilitat social corporativa o d’interès general.

• Intranets: són sistemes informàtics per al comunicació dins de l’organització amb diferents funcionalitats: missatgeria instantània, taulells d’anuncis, wikis, fòrums… Aplicacions de codi obert com ara Elgg, Status , Twiki o Mahara ofereixen moltes d’aquestes utilitats de manera gratuïta.

• Enquestes: La millor manera se saber alguna cosa és preguntar-la. Les enquestes ens donaran informació objectiva i quantitativa sobre temes concrets.

• Polítiques de participació: Es poden vertebrar de múltiples maneres, des de la tradicional bústia de suggeriments fins a dinàmiques de grup, jornades per a la innovació o polítiques d’incentius. Les metodologies variaran en funció de la tipologia i estructura de l’empresa però l’objectiu sempre serà el mateix: crear un canal de comunicació ascendent que ajudi a la millora continuada del producte, la productivitat o les relacions laborals.

• Dinàmiques de grup i estades: Tot i que sovint es planifiquen per a millorar aspectes concrets com ara les habilitats directives o la cohesió del grup de treball, aquests esdeveniments són ideals per a obtenir informació informal i per a transmetre la filosofia i els valors corporatius.

• Passejades: Acabem amb una tècnica de sentit comú amb múltiples avantatges: passejar i parlar amb els treballadors. Obtindrem informació de primera mà, propiciarem el diàleg, trencarem barreres organitzatives, solucionarem dubtes, resoldrem petits conflictes i farem una mica d’esport…

Començaríem un negoci a un altre país sense saber qui són els nostres clients potencials, quina és la nostra competència, quina és la legislació o com ens donarem a conèixer? De ben segur que no.

Sovint les Pimes i els comerços afronten els projectes d’e-commerce com a simples extensions del seu negoci: ara vendré a Internet el que ja venia a la botiga o a través dels comercials…

Aquesta simplificació (i la promesa de beneficis a baix cost) comporta una precipitació que, malauradament, sol ser el primer pas cap a un fracàs.

Ara bé, el comerç electrònic és una aposta de futur interessant i lucrativa per a molts comerços i Pimes sempre que segueixin els quatre passos bàsics per a extendre el seu negoci a Internet:

1. Pla de màrqueting i planificació estratègica

En primer lloc cal conèixer el medi i les seves regles, cal informació.

Amb aquesta informació podrem definir uns objectius SMART i una política de producte (Quins productes vendrem?, Oferim prou varietat?, La nostra selecció aporta un valor afegit al client?), una política de preu (Com fixarem els preus? Quina serà la política de descomptes? Com cobrarem els ports?), una política de distribució (Com gestionarem la logística?) i una política de comunicació (Com ens donarem a conèixer? On farem publicitat?).

En aquesta fase cal ser viu i definir estratègies que ens permetin assolir objectius amb el mínim cost i la major efectivitat: utilitzar el disseny com a eina per a diferenciar-nos de la competència, generar informació complementaria dels productes que atregui nous compradors (receptes, guies útils,…), desenvolupar aplicacions que millorin l’experiència compradora del client (comentaris i recomanacions, plans de fidelització,…),…

2. Anàlisi de viabilitat

Amb el pla de màrqueting sobre la taula podrem estudiar la viabilitat econòmica del projecte i, si el veredicte és positiu, definir un calendari i posar-nos a treballar.
En cas contrari, valorarem si és possible modificar el projecte o si és més recomanable abandonar-lo.

3. Disseny i programació

No es tracta de fer la botiga més maca o innovadora sinó la més efectiva i rendible: hem de seguir estrictament allò que ens marca el pla de màrqueting.

L’estratègia de marca, el públic potencial i la competència així com el gust estètic i criteris més tècnics com la usabilitat o l’accessibilitat definiran el programa d’identitat visual i el disseny gràfic del lloc.

El tipus i la quantitat de productes, la informació que hem de donar de cada un, la operativa de compra, el protocol de manteniment,… determinaran quina ha de ser l’estructura de la botiga i les aplicacions que cal programar (cistella de la compra, passarel·la de pagament,…).

4. Promoció i manteniment

S’estima que a Internet hi ha prop de 27.000 milions de pàgines web, la nostra serà una més… Queda clar que serà vital promocionar-la i donar-la a conèixer als nostres clients potencials a través d’estratègies efectives tant on-line (posicionament a cercadors, promoció a xarxes socials, intercanvi de links, e-mailings,…) com off-line (publicitat a premsa especialitzada o sectorial, valles publicitàries, màrqueting de guerrilla,…).

Finalment, no n’hi ha prou amb engegar un projecte ben pensat i estructurat, cal mantenir-lo i renovar-lo: actualitzar productes i preus, fer ofertes i promocions, fer el seguiment de les comandes, solucionar dubtes dels clients, fer campanyes de fidelització,… i obtenir informació real del què està passant (quanta gent ens visita?, què miren? Quan compren?,…), informació que serà vital per a avaluar el compliment dels objectius, millorar l’efectivitat de la botiga i marcar-se noves fites.

Que és Foursquare?

Foursquare és una xarxa social que permet compartir la nostra localització i la nostra opinió del lloc on estem,  saber on són els nostres contactes i llegir els seus comentaris.
Actualment, Foursquare té més de 2′5 milions d’usuaris a tot el món i creix a un ritme 15.000 usuaris nous per dia.

Com funciona?

Per utilitzar Foursquare necessitem un smartphone amb GPS (existeixen sistemes alternatius per a dispositius sense GPS), registrar-nos (és gratuït) i importar els nostres contactes del Facebook, Twitter o Gmail, entre d’altres.
Quan arribem a un lloc i volem compartir-lo (un restaurant, per exemple) realitzem un check-in (registre d’entrada) i, si el desitgem, una recomanació (tip) o comentari (shout). Aquesta informació està disponible en temps real per a tots els nostres contactes.
Cada vegada que realitzem una check-in en un determinat lloc aquest es comptabilitza i podem aconseguir medalles (badges) i fins i tot, si som els visitants mes assidus del lloc, ser nomenats alcalde (major).

Per a què serveix?

• Obtenir Feedback de mercat: informació quantitativa (núm. de check-ins, freqüència…) i qualitativa (comentaris i recomanacions).
• Visibilitat, notorietat i viralidad: els check-in es comparteixen amb les xarxes de contactes actuant com a recomanacions que s’estenen viralment.
• Fidelització: és possible premiar al Major d’un establiment (la persona que més check-in ha realitzat) amb una promoció especial.
• Atreure clients: és possible realitzar una promoció específica a les persones que realitzin un chek-in per primera vegada o, per exemple, a els deu primers check-in de cada dia.
• Atreure prescriptores: podem premiar amb un descompte o servei especial els check-in dels clients amb més seguidors.
• Organitzar esdeveniments: gynkamas (aquell que aconsegueixi vistar les nostres dues botigues en el menor temps…), concentracions (tots els que facin check-in el dia tal a las….), rutes (aquells que facin check-in a totes les cafeteries de la nostra cadena,…),…

La geolocalització com eina de màrqueting es troba fins i tot en una fase incipient però la seva simplicitat i potència, l’arribada de smartphones de baix cost i el fet de relacionar els mons real i virtual creant experiències i vincles emocionals amb les marques li auguren un futur molt prometedor.

Llegíem ahir a Zona Empresas que menys del 30% de l’empreses espanyoles tenen bloc corporatiu. I és més, ens atrevim a afirmar que entre les PIME aquest percentatge és molt menor.

Perquè tan poques empreses utilitzen una de les eines de comunicació més valorades pels usuaris?

Creiem que hi ha, bàsicament, quatre motius:

NO SERVEIXEN PER A RES

• Empresari: Un bloc corporatiu? Per a què? De què serveix?
• Consultor: Un bloc serveix per donar-te a conèixer, transmetre la teva cultura empresarial, crear marca, millorar el teu posicionament en cercadors, crear opinió, presentar productes, formar els teus consumidors i saber el que pensen…
  Un bloc és una eina de comunicació bidireccional adaptable a les teves necessitats i objectivos de màrqueting.
  Necessites més arguments? Sergio Monge té 30 raons més per començar un bloc corporatiu.

NO ÉS PER A LA MEVA EMPRESA

• Empresari: Això dels blocs és per a empreses tecnològiques o molt grans.
• Consultor: El reduït cost i l’elevada repercussió potencial d’un bloc corporatiu el converteixen en una intel·ligent aposta estratègica per a la PIME.
  Cert és que no tindrem centenars de milers de visites com els blocs de multinacionals o gurus del màrqueting, però ens centrarem en el nostre client potencial, li aportarem valor i obtindrem un bon retorn de la inversió potenciant la imatge de marca de la nostra empresa.

NO TINC RES A DIR

• Empresari: I de que parlo? Que dic?
• Consultor: Escollir una línia editorial correcta és fonamental per a l’èxit del bloc corporatiu. Hem de centrar-nos en el nostre client: què ens pregunta més sovint? quins temes li interessen? quin llenguatge utilitza? quins detalls del nostre producte o procés de producció desconeix? quina informació li serà útil? de què sabem molt? …
  La resposta a aquestes preguntes ens indicarà clarament de què i com hem d’escriure.
  Més idees a Read Write Web.

NO PUC FER-HO

• Empresari: Bé, però no tinc diners, personal qualificat ni temps.
• Consultor: Realitzar un bloc corporatiu no és necessàriament car. Existeixen plataformes gratuïtes per a la seva publicació ( Wordpress o Blogger entre d’altres) que són fàcils d’utilitzar.
  Respecte al personal qualificat… existeix algú més qualificat que el teu equip per parlar del teu sector, la teva empresa i els teus productes? Tu mateix o els teus treballadors podeu redactar els continguts.
  Pel que fa al temps: organitza’t, planifica, delega… escriure tres posts a la setmana no t’hauria d’ocupar més d’unes hores.

Recorda que per obtenir resultats cal invertir (que no gastar) i les inversions cal planificar-les: no comencis un bloc corporatiu si no disposes d’un pla de comunicació que et marqui uns objectius i una estratègia a seguir.

Si el pla de comunicació de la teva empresa contempla el llançament d’un bloc corporatiu, endavant, comença ja! (o valora la idea de contractar el disseny, la producció de continguts i el seguiment del bloc a una agència de comunicació)

La comunicació interna és aquella que es dóna en el si d’una organització: entre els treballadors i la direcció, entre diferents departaments o delegacions,…

Massa sovint detectem que aquest és un apartat oblidat o menystingut a les petites i mitjanes empreses que no li destinen recursos ni atenció. En aquests casos la comunicació sol ser unidireccional (des de la direcció cap als treballadors), impulsiva (sense planificació prèvia) i reactiva (per a tapar forats).

Això fa que els treballadors esdevinguin mers espectadors a l’expectativa d’esporàdics i informals comunicats de la direcció: desmotivats, desorientats, desaprofitats i, en el pitjor dels casos, creient coses que no són certes.

La comunicació interna és bàsica per a motivar als equips de treball, fidelitzar als (bons) treballadors, detectar i rendibilitzar el talent, crear sinergies, implantar polítiques de millora continuada, gestionar reformes organitzatives o afrontar situacions de crisi.

Cal que els membres de l’organització coneguin i comparteixin la missió, la visió, la filosofia, els valors i l’estratègia de l’empresa. Que se sentin lliures d’opinar i que disposin de canals per a fer-ho de manera ordenada i eficient.

Tot i això, és evident que no tothom ho ha de saber tot i és per això que cal una planificació prèvia per a saber què s’ha de dir, a qui, com i quan. I també per a decidir quines eines comunicatives cal utilitzar: intranets, manuals corporatius, manuals de benvinguda, convencions anuals, dinàmiques de grup, taulells d’anuncis, wikis,…

Disposa la vostra empresa d’una política de comunicació interna?

El Buzz Màrqueting és la versió 2.0 del conegut ‘Boca Orella’. Una disciplina basada en el màrqueting de 3a generació en que l’empresa té un paper gairebé secundari: genera un missatge (el Buzz o brunzit) que els propis consumidors comparteixen, complementen i amplifiquen a través de la web 2.0.

El Buzz Màrqueting serveix per a donar a conèixer i posicionar productes i empreses.

L’efectivitat del Buzz Màrqueting es basa en la confiança i la credibilitat: el missatge arriba als consumidors a través d’amics, familiars o prescriptors de confiança que difonen el missatge per que el consideren interessant o bé són fans de la marca (els anomenats Evangelistes). Com afirma una enquesta de Scharpe Partners, un 76% dels consumidors es basa en els consells d’un amic per a decidir les seves compres.

Les xarxes socials, els blocs, els fòrums i els e-mails actuen com a canal de comunicació i tenen un important efecte amplificador d’aquest fenomen tant antic com el propi comerç.

Per a iniciar una campanya de Buzz Màrqueting, l’empresa ha de generar un missatge simple i que aporti valor: l’anomenat Buzz o brunzit.
Aquest missatge es dona a conèixer a les persones indicades a través dels canals adequats per tal que es comenci a generar Soroll (posts en blocs, comentaris en fòrums, tweets,…)

Com en qualsevol estratègia de màrqueting, l’èxit de la campanya passa per segmentar correctament al client objectiu: saber qui és, com i on es comunica i quin llenguatge utilitza. Aquesta informació permetrà generar un missatge simple, atractiu, creïble i que aporti valor. Aquest missatge es donarà a conèixer a través dels canals més idonis (bloc corporatiu, xarxes socials, newsletter, nota de premsa,…). Si el missatge, el públic objectiu i els canals son els adequats, els continguts passaran ràpidament de boca en boca i l’empresa obtindrà notorietat i informació de mercat.

Podeu llegir més sobre el Buzz Màrqueting a:

Esto es márketing (bloc)
Wikipedia
puromarketing.com (bloc)

Coses que s’han dit i fet aquesta setmana…

- La Generalitat de Catalunya presenta un pla per fer que la pime lideri el procés de recuperació i assumeixi el rol que li pertoca d’acord amb el seu pes en l’economia. Bloc Gencat i més informació clicant aquí.

- 5 hàbits per a ser una persona més productiva (El Canasto)

- Interessant reflexió sobre el lloc web corporatiu (Puro Marketing)

- Els 8 tipus de consumidors, segons Kantar Worldpanel (Marketing News)

- El nou paradigma de les marques polièdriques (Las Blog en Punto)

- El 27% dels consumidors es guien per les xarxes socials a l’hora de comprar (Emilio Márquez)

- Més d’un terç d’usuaris de Facebook a Espanya són llicenciats o postgraus (Roberto Cerrada)

- Nielsen avala les estratègies cross-media (Marketing News)

- Fer testament a la xarxa social (wwwhat’s new)

- La cuina segons Electrolux Design Lab, idees per a repensar el futur (Yanko Design)

- Noves idees per a vendre Volvos (Markarina.com)

- Una bona campanya contra alcohol + cotxe (metablog v6)

La comunicació transversal és la utilització de les sinergies entre diferents mitjans de comunicació per a fer  campanyes publicitàries de gran repercussió sobre el consumidor

Així ho expliquen una selecció d’experts del món de l’empresa i les agències de mitjans en aquest vídeo: un anàlisi de la relació actual entre anunciants, empreses i canals de difusió, tenint en compte els canvis que s’estan produint a l’actitud del consumidor.

Enric Crous (Damm), Hugo Fabre (Nissan), Josep Maria Frigola (Media Planning), Jordi Garcia (Gas Natural), Charo González (Telefónica), Santi Mier (Danone), Javier Muñoz (Focus Media), Joan Renart (Vichy Catalán) i Gabriel Sáenz de Buruaga (Havas Digital) expliquen el perquè d’aquesta evolució cap a la comunicació transversal i el paper de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a través de les seus tres canals de comunicació (Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i CCRTV Interactiva), i donen algunes pistes sobre el futur que el sector haurà de fer front a curt termini.

Un exemple de comunicació transversal: diumenge 18 de juliol, TV3 emetrà per la televisió l’últim capítol de la série “La Riera” i farà un programa especial a continuació per Catalunya Ràdio.

La Matriu del Boston Consulting Group (o Matriu BCG) és una eina gràfica d’anàlisi intern per a avaluar en quines línies de negoci és interessant invertir, en quines desinvertir i quines abandonar.

Aquesta matriu va ser desenvolupada pel Boston Consulting Group durant la dècada dels 70 i continua vigent per la seva simplicitat i potència.

La Matriu BCG estableix una relació entre la quota de mercat relativa i la taxa de creixement del mercat determinant 4 quadrants que defineixen 4 tipus de producte o d’unitat estratègica de negoci (UEN).

• Productes incògnita o promesa: poca quota de mercat però gran creixement.
• Productes estrella: gran quota de mercat i de creixement.
• Productes generadors de caixa o Vaca: taxa de creixement baixa i una gran quota de mercat.
• Productes desastre o Gos: Poc creixement i poca quota de mercat.

Un cop col·locat cada producte o UEN en el quadrant que li correspon es porta a terme l’anàlisi:

• Productes incògnita o promesa: Suposen una aposta estratègica amb cert risc ja que es tracta de productes innovadors, que poden evolucionar en productes de gran demanda i creixement (productes estrella) o productes amb poca demanada i cap creixement (productes gos). El coneixement del mercat, la intuïció i la capacitat d’R+D+I seran claus per a triar en quins productes promesa cal invertir.
• Productes estrella: Representen les oportunitats clares de negoci i es recomana invertir-hi per ser moderadament segurs i altament rendibles.
• Productes generadors de caixa o Vaca: S’associen amb els mercats madurs i solen representar la base de facturació: rendibilitat mitja i baix risc. Cal estar atent als canvis del mercat ja que els productes Vaca tendeixen a perdre competitivitat i a ser desplaçats del mercat passant a ser productes desastre. Es recomana invertir part dels beneficis generats per a crear productes promesa i estrella.
• Productes desastre o Gos: Es recomana desinvertir i abandonar la unitat de negoci tant aviat com sigui possible.