Benchmark es un anglicisme que podem traduir al català com a comparativa.

En essència, el Benchmarking consisteix en analitzar les “millors pràctiques” existents en la indústria o els serveis i usar-les com a referència per a millorar la pròpia empresa. El Benchmarking mesura els processos, productes i/o serveis d’una organització i els compara amb els de les millors empreses o Best in class.

L’objectiu del Benchmarking és establir fites ambicioses i realistes per a millorar les variables objecte de la comparació, així com dissenyar i implantar plans d’acció per a assolir i mantenir el nivell d’eficàcia i resultats de les empreses Best in class.

Aquest procés, que sempre s’ha fet de manera intuïtiva observant i comparant, es fa ara de manera sistematitzada mitjançant un conjunt de processos de recollida i comparació d’informació. El protocol del Benchmarking es composa de 4 fases:

1. Selecció de variables significatives a analitzar
2. Identificació dels Best in class per a cada variable.
3. Comparació de les pràctiques pròpies amb les dels Best in class.
4. Definició i implantació de plans d’acció conseqüents amb els resultats de la comparativa.

La pràctica del Benchmarking comença amb la disponibilitat de dades fiables sobre les variables a comparar. La disponibilitat d’aquestes dades és bàsica per a l’efectivitat del procés, cal doncs que aquestes dades siguin realistes, homogènies i comparables per a que el procés de Benchmarking sigui productiu.

El Benchmarking és un procés que condueix a una millor comprensió dels propis processos, a una constant i sistemàtica comparació amb les empeses Best in class i a l’aplicació de plans d’acció que milloren la productivitat de l’empresa tot apropant-la a l’excel·lència.