La comunicació transversal és la utilització de les sinergies entre diferents mitjans de comunicació per a fer  campanyes publicitàries de gran repercussió sobre el consumidor

Així ho expliquen una selecció d’experts del món de l’empresa i les agències de mitjans en aquest vídeo: un anàlisi de la relació actual entre anunciants, empreses i canals de difusió, tenint en compte els canvis que s’estan produint a l’actitud del consumidor.

Enric Crous (Damm), Hugo Fabre (Nissan), Josep Maria Frigola (Media Planning), Jordi Garcia (Gas Natural), Charo González (Telefónica), Santi Mier (Danone), Javier Muñoz (Focus Media), Joan Renart (Vichy Catalán) i Gabriel Sáenz de Buruaga (Havas Digital) expliquen el perquè d’aquesta evolució cap a la comunicació transversal i el paper de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a través de les seus tres canals de comunicació (Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i CCRTV Interactiva), i donen algunes pistes sobre el futur que el sector haurà de fer front a curt termini.

Un exemple de comunicació transversal: diumenge 18 de juliol, TV3 emetrà per la televisió l’últim capítol de la série “La Riera” i farà un programa especial a continuació per Catalunya Ràdio.

- Si volem arribar a uns bons resultats hem de definir un objectiu ambiciós i alhora realista.
- Hauríem de respondre amb arguments qualsevol demanda de concessions. Sempre és més recomanable pocs i bons arguments que no pas, molts i més inconsistents.
- És recomanable no pactar cap concessió sense una contrapartida tangible. Si dones, has de rebre.
- Si cal cedir, fer-ho sempre de manera progressiva.
- Adquirir el compromís del nostre/a interlocutor/a en la desició final, intentar sempre negociar amb qui pren les decisions, no amb un intermediari.
- És aconsellable separar les persones dels negocis o empreses.
- L’important és concentrar-se en els interessos i en les necessitats d’ambdues parts no pas en les posicions que adoptin en la negociació.
- Abans d’adoptar un compromís, optar per buscar altres solucions o alternatives que puguin ser més satisfactòries per ambdues parts.
- I finalment, és recomanable, basar les negatives en criteris absoluts.

Quan ens comuniquem fem servir dos tipus de llenguatge: el verbal i el no verbal.

El llenguatge verbal és un sistema convencional que s’expressa a través de paraules. La comunicació no verbal es realitza mitjançant elements diferents a la paraula: gestos, expressions,..
Hem de tenir en compte que el 80 % de tota la informació que transmetem es fa per mitjà de missatges de tipus no verbal; així doncs, és la principal forma de comunicació amb els altres.

Una de les parts del cos que diu més de nosaltres és la cara i les seves expressions facials. El psicòleg Paul Ekman va estudiar aquest tipus d’expressions i va desenvolupar un codi per les 6 emocions bàsiques. Aquest codi es divideix en tres zones de la cara:

Zona 1: Celles – Front
Zona 2: Ulls – Parpelles – Cavallet del nas
Zona 3: Galta – Nas – Boca – Mentó – Mandíbula

Per cada emoció hi ha una zona concreta de la cara:

Disgust: zona nas, galta i boca.
Por: ulls i parpelles.
Tristesa: celles, front i ulls, parpelles.
Alegria: galtes, boca i celles, front.
Ira: celles, front i ulls, parpelles.
Sorpresa: ulls, celles i boca, galtes.

Aquest estudi ens permet reconèixer l’estat d’ànim i de reacció emocional dels individuus a través de les expressions facials.

Més informació Paul Ekman