El Buzz Màrqueting és la versió 2.0 del conegut ‘Boca Orella’. Una disciplina basada en el màrqueting de 3a generació en que l’empresa té un paper gairebé secundari: genera un missatge (el Buzz o brunzit) que els propis consumidors comparteixen, complementen i amplifiquen a través de la web 2.0.

El Buzz Màrqueting serveix per a donar a conèixer i posicionar productes i empreses.

L’efectivitat del Buzz Màrqueting es basa en la confiança i la credibilitat: el missatge arriba als consumidors a través d’amics, familiars o prescriptors de confiança que difonen el missatge per que el consideren interessant o bé són fans de la marca (els anomenats Evangelistes). Com afirma una enquesta de Scharpe Partners, un 76% dels consumidors es basa en els consells d’un amic per a decidir les seves compres.

Les xarxes socials, els blocs, els fòrums i els e-mails actuen com a canal de comunicació i tenen un important efecte amplificador d’aquest fenomen tant antic com el propi comerç.

Per a iniciar una campanya de Buzz Màrqueting, l’empresa ha de generar un missatge simple i que aporti valor: l’anomenat Buzz o brunzit.
Aquest missatge es dona a conèixer a les persones indicades a través dels canals adequats per tal que es comenci a generar Soroll (posts en blocs, comentaris en fòrums, tweets,…)

Com en qualsevol estratègia de màrqueting, l’èxit de la campanya passa per segmentar correctament al client objectiu: saber qui és, com i on es comunica i quin llenguatge utilitza. Aquesta informació permetrà generar un missatge simple, atractiu, creïble i que aporti valor. Aquest missatge es donarà a conèixer a través dels canals més idonis (bloc corporatiu, xarxes socials, newsletter, nota de premsa,…). Si el missatge, el públic objectiu i els canals son els adequats, els continguts passaran ràpidament de boca en boca i l’empresa obtindrà notorietat i informació de mercat.

Podeu llegir més sobre el Buzz Màrqueting a:

Esto es márketing (bloc)
Wikipedia
puromarketing.com (bloc)

La comunicació transversal és la utilització de les sinergies entre diferents mitjans de comunicació per a fer  campanyes publicitàries de gran repercussió sobre el consumidor

Així ho expliquen una selecció d’experts del món de l’empresa i les agències de mitjans en aquest vídeo: un anàlisi de la relació actual entre anunciants, empreses i canals de difusió, tenint en compte els canvis que s’estan produint a l’actitud del consumidor.

Enric Crous (Damm), Hugo Fabre (Nissan), Josep Maria Frigola (Media Planning), Jordi Garcia (Gas Natural), Charo González (Telefónica), Santi Mier (Danone), Javier Muñoz (Focus Media), Joan Renart (Vichy Catalán) i Gabriel Sáenz de Buruaga (Havas Digital) expliquen el perquè d’aquesta evolució cap a la comunicació transversal i el paper de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a través de les seus tres canals de comunicació (Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i CCRTV Interactiva), i donen algunes pistes sobre el futur que el sector haurà de fer front a curt termini.

Un exemple de comunicació transversal: diumenge 18 de juliol, TV3 emetrà per la televisió l’últim capítol de la série “La Riera” i farà un programa especial a continuació per Catalunya Ràdio.

- Interessant infografia explicant la utilitat de les xarxes socials. (Puromarketing)

- Ambush marketing o màrqueting d’emboscada. (Mus de Gofio)

- Facebook en xifres (Pasión por el márketing)

- Els bancs i el màrqueting 2.0 (Blogs de Expansión)

- Seguim insistint: 10 consells per a enviar un e-mail (El Canasto)

- Un gran banner d’IKEA (ideacreativa.org)

- Foursquare, la propera xarxa social? (Activos intangibles)

- No està de més repassar… 8 errors habituals en màrqueting (Blog de Marketing)

Abraham Maslow va desenvolupar dins la seva obra Una teoria sobre la motivació humana (A Theory of Human Motivation, 1943) una jerarquia de necessitats humanes.

Maslow interpreta que l’ésser humà a mesura que va satisfent necessitats en va desenvolupant de noves i de més elevades. Aquestes necessitats es representen en forma de piràmide.
Bàsicament en aquesta jerarquia les necessitats més elevades són les que volem satifer a mesura que anem cubrint les més bàsiques o les inferiors de la piràmide.

A la base de la piràmide hi ha les necessitats fisiològiques més bàsiques: beure, menjar, dormir,… Les necessitats de seguretat, en un segon nivell, responen a: tenir recursos, feina, sanitat,… Les necessitats socials són les que es basen amb el desenvolupament afectiu de la persona , l’associació, la participació i l’acceptació del grup.
Les necessitats de reconeixement és la que ens mostra la confiança, la necessitat d’atenció, la reputació, l’estatus,…
I finalment l’últim nivell el d’autorealització, el més alt i s’arriba quan ja es tenen els anteriors satisfets. És la categoria més personal i de més creixement personal.

Aquesta teoria de més de 50 anys s’aplica actualment a moltes empreses: els departaments de màrqueting l’utilitzen per a analitzar el comportament del consumidor i els líders de l’organització l’ultilizen per a la motivació de treballadors, equips o departaments.

Segons Philip Kotler, catedràtic i un dels principals gurús mundials del màrqueting, 7 són les estratègies de que poden portar una empresa a l’èxit al segle XXI:

1. Seguir una estratègia de costos baixos (reduir al màxim els costos a totes les àrees de l’empresa sense desvirtuar el producte ni trair l’esperit de la marca).

2. Crear una experiència única per al consumidor (fer-lo sentir privilegiat per tenir el nostre producte o gaudir del nostre servei).

3. Reinventar el propi model de negoci (obligar-se sempre a fer les coses d’una manera nova, diferent i millor).

4. Oferir un producte de la màxima qualitat.

5. Centrar-se en nínxols de mercat (especialitzar-se en un determinat tipus de client ).

6. Ser innovador (investigar, desenvolupar i oferir nous productes).

7. Ser el millor en disseny (productes que compleixen la seva funció i que siguin estèticament agradables).

El Codi QR o “Quick Response” és un codi de barres en dues dimensions desenvolupat per l’empresa japonesa Denso-Wafe capaç d’emmagatzemar 7089 caràcters en una sola imatge.

Llegir un codi QR és molt fàcil, tant sols necessitem un telèfon mòbil amb càmera de fotos o una webcam i un programa que ens podem baixar de Quickmark o de Kaywa de manera senzilla i gratuïta.

Els codis QR, d’us molt estès al Japó, tenen una aplicació destacada en el camp del màrqueting ja que permeten:

• Codificar un text de fins a 7089 caràcters: podem codificar missatges publicitaris o informació d’interès per al consumidor ocupant petits espais de cartells, envasos, displays, marxandatge,…

• Codificar adreces web: de manera que el client tant sols ha de prémer un botó per a navegar per la nostra pàgina.
• Codificar targetes de visita: de manera que amb un sol clic podem afegir a l’agenda del mòbil les dades de contacte d’una empresa, negoci o producte.
• Codificar missatges de mòbil: en una sola imatge es codifiquen el missatge (vull participar al concurs…) i el número de telèfon al que s’ha d’enviar.

L’altre avantatge important dels codis QR és que són de codi obert i que es poden generar lliurement des de multitud d’aplicacions i llocs web com ara QRstuff o QR-code.

La majoria de vegades no cal descobrir la sopa d’all ni invertir milions en I+D+I per a crear negocis rendibles, diferenciats i únics.

Adaptar negocis tradicionals com ara la fotografia d’estudi, el disseny gràfic o els serveis d’impremta a les necessitats de públics molt concrets pot donar com a resultat originals idees de negoci que, amb molta feina al darrera i una mica de sort, poden ser molt lucratius.

Us en presentem tres que funcionen actualment:

www.doorhangers.com O com reconvertir una petita impremta de barri en una empresa que dona servei a tot un país. La clau? Buscar un producte concret amb valor afegit que puguin fabricar fàcilment: prospectes publicitaris que es pengen dels panys de les portes de la mateixa manera que els cartells de “No molestar” dels hotels. La recepta? Una pàgina web que presenta les virtuts del producte, que mostra exemples adaptats a diferents sectors, que ofereix la possibilitat de dissenyar el “penjador” on-line i que permet calcular còmodament els costos i plaços d’entrega.

www.555starbaby.com O com fusionar el disseny amb la puericultura. La clau? Fer somriure a familiars i amics amb un cartell de pel·lícula amb la cara i les dades del nadó. La recepta? La cura en el disseny del pòster i els seus detalls, el preu coherent, la ràpida logística i una web que facilita al màxim tot el procés de comanda i venta.

www.methodizaz.com O com fer-se fotografies es transforma en una aventura. La clau? Oferir un servei de “paparazzis” que el client contracta per a que li facin fotografies en qualsevol moment i sense que ell se n’adoni. La recepta? Unes fotografies fantàstiques i amb l’estètica de les de la premsa rosa i l’emoció de ser perseguit i de no saber quan es serà fotografiat ni que s’estarà fent.

I el truc per a menjar gratis…

En Blake Killian és un blogger de Louisiana especialitzat en crítica gastronòmica que ha creat una xarxa amb 450 bloggers com ell interessats en la cuina.

Des del seu blog (www.blakemakes.com/soopz) en Blake contacta amb empreses del sector que li envien mostres de productes que ell s’encarrega de distribuir entre els seus contactes. Un cop examinades, cuinades i tastades les mostres, cada blogger de la xarxa d’en Blake escriu al seu blog les seves experiències amb el producte.

I tot això perquè? D’entrada en Blake i els seus col·legues poden tastar gratuïtament i en exclusiva molts productes abans de sortir al mercat de manera que no tant sols mengen gratis sinó que estan més al dia que ningú de les novetats del sector (cosa que fa que augmenti la seva notorietat com a bloggers i el seu prestigi com a gastrònoms) D’altre banda, les empreses que “s’exposen” al test d’en Blake reben un estudi de mercat gratuït i independent de la ma dels 450 bloggers i de les respostes dels seus lectors.

Un “negoci” rodó totalment adaptable a qualsevol altre sector: des de material esportiu fins a maquinària especialitzada…

Sembla que no poden passar més de deu dies sense que al món del màrqueting hi hagi un descobriment revolucionari, s’inventi una tècnica totalment innovadora o algú escrigui que tot el que s’ha fet fins ara està malament… coses del màrqueting!

Ara ens arriba el Manifest del Màrqueting 2.0, un intent d’adaptar la filosofia web 2.0 a aquesta disciplina.

Nosaltres creiem que és una bona pensada i que, com a mínim, serveix per a repassar en dos minuts tot un seguit de bones pràctiques de comunicació, promoció i relació amb els clients.

Feu-li una ullada, és interessant!

DESCARREGAR PDF

Font: www.marketing-20.com

Benchmark es un anglicisme que podem traduir al català com a comparativa.

En essència, el Benchmarking consisteix en analitzar les “millors pràctiques” existents en la indústria o els serveis i usar-les com a referència per a millorar la pròpia empresa. El Benchmarking mesura els processos, productes i/o serveis d’una organització i els compara amb els de les millors empreses o Best in class.

L’objectiu del Benchmarking és establir fites ambicioses i realistes per a millorar les variables objecte de la comparació, així com dissenyar i implantar plans d’acció per a assolir i mantenir el nivell d’eficàcia i resultats de les empreses Best in class.

Aquest procés, que sempre s’ha fet de manera intuïtiva observant i comparant, es fa ara de manera sistematitzada mitjançant un conjunt de processos de recollida i comparació d’informació. El protocol del Benchmarking es composa de 4 fases:

1. Selecció de variables significatives a analitzar
2. Identificació dels Best in class per a cada variable.
3. Comparació de les pràctiques pròpies amb les dels Best in class.
4. Definició i implantació de plans d’acció conseqüents amb els resultats de la comparativa.

La pràctica del Benchmarking comença amb la disponibilitat de dades fiables sobre les variables a comparar. La disponibilitat d’aquestes dades és bàsica per a l’efectivitat del procés, cal doncs que aquestes dades siguin realistes, homogènies i comparables per a que el procés de Benchmarking sigui productiu.

El Benchmarking és un procés que condueix a una millor comprensió dels propis processos, a una constant i sistemàtica comparació amb les empeses Best in class i a l’aplicació de plans d’acció que milloren la productivitat de l’empresa tot apropant-la a l’excel·lència.

1. Llei del lideratge. És millor ser el primer que ser el millor.

2. Llei de la categoria. Si vostè no pot ser el primer en una categoria, creï una nova en la qual pugui ser-ho.

3. Llei de la ment. És millor ser el primer en la ment que en el punt de venda.

4. Llei de la percepció. El màrqueting no és una batalla de productes, sinó de percepcions.

5. Llei de l’enfocament. El principi més poderós en màrqueting és tenir una paraula en la ment dels clients.

6. Llei de l’exclusivitat. Dues empreses no poden tenir la mateixa paraula en la ment dels clients.

7. Llei de l’escala. L’estratègia que cal utilitzar depèn directament de l’esglaó que s’ocupi en l’escala.

8. Llei de la dualitat. A la llarga, cada mercat es converteix en una cursa de dos participants.

9. Llei de l’oposat. Si opta pel segon lloc, la seva estratègia està determinada pel líder.

10. Llei de la divisió. Amb el temps, una categoria es dividirà per convertir-se en dos o més.

11. Llei de la perspectiva. Els efectes del màrqueting són visibles a llarg termini.

12. Llei de l’extensió de línia. Existeix una pressió irresistible per estendre el valor de la marca.

13. Llei del sacrifici. S’ha de renunciar necessàriament a una cosa per aconseguir-ne una altra.

14. Llei dels atributs. Per a cada atribut existeix un altre oposat, igual d’efectiu.

15. Llei de la franquesa. Quan admeti una cosa negativa, el client potencial li concedirà a canvi una cosa positiva.

16. Llei de la singularitat. En cada situació, únicament una jugada produirà resultats substancials.

17. Llei de l’impredictible. Llevat que escrigui els plans dels seus competidors, vostè no podrà predir el futur.

18. Llei de l’èxit. L’èxit sol precedir l’arrogància, i l’arrogància al fracàs.

19. Llei del fracàs. El fracàs ha de ser esperat i acceptat.

20. Llei del bombo. Sovint, la situació presenta una forma diferent a com es publica a la premsa.

21. Llei de l’acceleració. Els plans que triomfen no es construeixen sobre novetats, sinó sobre tendències.

22. Llei dels recursos. Sense els fons adequats, cap idea no es farà realitat.

Les denominades Vint-i-dos lleis immutables del màrqueting van ser escrites per Jack Trout i Al ries i publicades per McGraw-Hill.